EL PROPER LLIBRE DEL CLUB DE LECTURA, EL DIA 27 DE NOVEMBRE A LES 9 DE LA NIT!

La meitat de l'ànima La meitat de l'ànima (2004)A La meitat de l'ànima, una escriptora rep una carpeta el dia de Sant Jordi, mentre signa exemplars del seu últim llibre. El contingut que troba a la carpeta, que li ha estat entregada per un desconegut, fa que emprengui un viatge al passat, a la recerca d'una identitat que al llarg de la novel·la sembla trontollar i manifestar-se com un misteri, una suposició gairebé increïble.La novel·la està narrada en primera persona i introdueix personatges reals, entre ells un conegut escriptor; la presència de personatges reals fa que el lector tingui la temptació de plantejar-se elements autobiogràfics dins la narració. A més a més, la narradora, que el lector pot identificar amb l’autora, demana col·laboració al lector i el fa còmplice de la seva recerca en busca dels seus veritables orígens, del seu pare vertader. El lector es pot sentir afalagat per aquesta confiança, amb la qual cosa la complicitat entre l’autora i el lector es fa total. Però La meitat de l'ànima és també moltes altres coses, molt més que un joc de realitat o ficció. Les relacions entre mare i filla, els desigs amagats, la realitat que entreveiem com a rerefons de la història personal, la relació dels vencedors i els vençuts, són temes intensos en un llibre que pot deixar el lector amb la sensació de voler-ne saber més.Carme Riera afirma que la seva novel·la “es basa en la memòria i en la necessitat de recuperar-la”. La memòria, per l’autora, té a veure amb la identitat; recordar les coses i aprendre del passat ens ajuda a construir un futur millor.

L'ANY RODOREDA A PUNT DE TANCAR-SE

Demà dia 10 d'octubre es compleixen 100 anys del naixement de Mercè Rodoreda, segurament l'escriptora catalana més important del segle XX. Molts han estat els actes que s'han celebrat al llard d'aquest any i que acabaran aquesta tardor: des de la traducció de les seves obres al castellà amb Edhasa fins a la celebració a Madrid de l'exposició "Rodoreda mirall de llengües", passant per lectures públiques de fragments de les seves obres. Un homentage merescut.

EL SABOR DEL CAIRE

El primer llibre que llegirem al Club de lectura

El Caire sempre ha tingut una gran presència en la narrativa egípcia. La capital de les piràmides, les cúpules i els minarets ha estat escenari de grans novel·les. El premi Nobel Naguib Mahfuz va fer famosos a tot el món els carrerons dels seus barris històrics. Hamdi Abu Golayyel pertany a una nova generació d'escriptors que han agafat el relleu a Mahfuz i els seus seguidors i segeueixen prenent-li el pols a aquesta ciutat vibrant de cels contaminats i gran riquesa humana.


Aquesta nova generació de narradors no perd de vista el realisme social que caracteritzarà als seus predecessors. Al Caire les diferències entre rics i pobres han augmentat de forma escandalosa: grans gratacels creixen al costat de barris marginals amb "chaboles"... Autors com aquest es caracteritzen per enfocar d'una manera més íntima i personal la realitat que els envolta. A més afegeixen un toc irònic i un llenguatge desinvolt a l'hora d'analitzar els problemes de la societat. En aquest llibre es tracten temes molt controvertits en el món àrab, com l'homosexualitat, les drogues, la delinqüència, l'adulteri o les tensions entre comunitats religioses.





A Ladrones Jubilados, Ahamdi Abu Golayyel apropa al lector al Caire, una ciutat on 20 milions de persones lluiten cada dia per sobreviure en un espai minúscul habitable proporcionat per les voreres del Nil. La proximitat de l'altre en una metròpoli en la que la finestra del veí apenes dista uns centímetres de la teva, fa del Caire l'escenari ideal per a què sorgeixin històries. Històries que s'escolen a través de la paret, que s'escolen pels ulls dels panys, que corren pels carrerons dels barris i que es compten en els innumerables cafès de la ciutat.

S'ESTRENA LA PEL·LÍCULA: EL NEN DEL PIJAMA DE RATLLES

YouTube - El niño con el pijama de rayas - Trailer español

Avui arriba a les nostres pantalles una de les pel·lícules més esperades. Basada en els fets que van passar durant la Segona Guerra Mundial a Auschwitz, la pel·lícula és una adaptació de l'obra de John Boyne,
El nen del pijama de ratlles.
Bruno és un nen de 9 anys que relata amb la innocència pròpia de la seva edat com marxa de Berlin i com va a parar amb un poble que no sap ben bé on és ni que hi fa allí. Un dia per casualitat descobreix que molt a prop de casa seva hi ha un altre poble, segons ell, però aquest és una mica estrany perquè està vallat, i els que hi viuen sempre van amb pijama. La seva afició per l'exploració el portarà a conèixer un altre nen de la seva mateixa edat, però aquest viu a l'altre costat de la valla. L'amistat que neix entre els dos serà el fil conductor de l'obra. Una amistat que els unirà per sempre.

Els llibres que hem llegit

La ciudad de las bestias

Isabel Allende en aquesta obra canvia la temàtica de la seva narrativa, abans centrada en l'univers femení i en la família, per una història d'aventures i misteri. No obstant, l'èsser humà i els vincles afectius segueixen sent un element cèntric en aquesta obra.
Alexander Cold és un noi americà de 15 anys que parteix cap a l'Amozones amb la seva àvia Kate, una periodista especialitzada en viatges. L'expedició s'interna en a selva en busca d'una estranya bèstia gegant. Juntament amb la seva companya de viatge, Nadia Santos, i un centenari chamán indígena, Alexander coneixerà un món sorprenent i junts viuran una gran aventura.
És una novel·la iniciàtica amb un toc fantàstic i realista amb una convinació d'intriga, aventura i humor.
Alexander, el protagonista de la història, sufrirà una metamorfosi de la seva personalitat durant el viatge.

Bogeries de Brooklyn

En Nathan Glass té seixanta anys. I tot i un divorci, un càncer en estat avançat, una llarga carrerra en una companyia d'assegurances a Manhattan i un estrany sentiment de solitud, no han impedit que es disposi a afrontar l'últim tram de la seva existència amb una certa serenitat, motiu pel qual ha decidit traslladar-se a Brooklyn. Aviat, en el dia a dia, queda fascinat pels costums dels habitants del barri i, seduït per l'encant d'un cambrer, decideix escriure un llibre en el qual consignarà els seus records, els oblits, les mancances del seu estil, les grans o petites històries que ha viscut al llarg dels anys, però també les històries de la gent que s'ha creuat en el seu camí. De sobte, però, un matí de primavera aquest llibre titulat Bogeries de Brooklyn pren un canvi de rumb. El 23 de maig de l'any 2000 en Glass topa amb el seu nebot, en Tom Wood, de qui feia temps que no sabia res, i que treballa en una llibreria del barri -una situació molt distant de la brillant carrera acadèmica que havia començat l'última vegada que l'havia vist. Així, de cop, tots dos reprenen la seva història, compartint les seves emocions, les seves febleses, els seus destins, i també, o sobretot, el somni conjunt d'una vida millor a l'Hotel Existència, lluny de les realitats insuportables del món modern.

Proves Falses

Una vella vídua rabiüda i rondinaire apareix assassinada a la seva casa de Venècia. La policia sospita de la minyona, una immigrant romanesa que ha mort atropellada per un tren mentre fugia cap al seu país. Els diners que duia a sobre proporcionen el mòbil del crim i el cas es dóna per tancat, però el comissari Brunetti no ho veu clar i comença a investigar pel seu compte.

¿No serà l’avarícia el motiu del crim? ¿La gola? ¿La supèrbia? ¿Quina és la pista falsa? Entre mentides i suborns ministerials, enmig de funcionaris, polítics i policies corruptes, l’adorable pare de família i comissari Brunetti s’endinsa en la Venècia contemporània a la recerca de la veritat.

T'agrada llegir?

T’agrada llegir i comentar el què has llegit amb més gent?
Si vols llegir en companyia entra al Club de Lectura i descobriràs que l’experiència de llegir és més enriquidora si es comparteix amb els altres.



“- Aquest lloc és un misteri, Daniel.
Cadascun dels llibres que veus, cadascun d’aquests volums, té ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels qui el van llegir, i el van viure, i el van somiar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s’enforteix.”


L’ombra del vent, Carlos Ruiz Zafón